XARXES SOCIALS

El 90% dels diputats del Parlament espanyol utilitzen Twitter davant
del 70% en alguns parlaments autonòmics

Ciutadans i Podem tenen més nivells de visibilitat i centralitat a
Twitter que altres partits (ponderat pel nombre de tuits)

Els estereotips de gènere es reprodueixen a les xarxes socials.
Les diputades presten significativament més atenció als temes
socials i de drets que els diputats.

XARXES SOCIALS

La política al carrer es reflecteix en gran part a les xarxes socials en línia, i alhora es transforma en consonància amb la transformació de les dinàmiques comunicatives. Els ciutadans fan servir les xarxes socials per seguir assumptes d'interès aliens a la política electoral i fer costat a iniciatives polítiques que busquen entrar a l'agenda. D'aquesta manera, és possible estudiar els activistes, les organitzacions de moviments socials i els esdeveniments que donen vida als moviments mitjançant els seus rastres digitals. Q-Dem fa un seguiment d'organitzacions de moviments socials i esdeveniments de protesta a la xarxa social Twitter amb el propòsit d'estudiar canvis en les dinàmiques de l'acció col·lectiva, actituds ciutadanes pel que fa al conflicte polític i les emocions en la política.

XARXES SOCIALS

Q-Dem té per objectiu explicar com i per què polítics i governants prioritzen problemes a les xarxes socials i les implicacions per a la representació política. El potencial transformador de les xarxes socials per a les democràcies occidentals és prou reconegut, però continua havent-hi un debat considerable sobre si els seus efectes són relativament benignes o perniciosos per a la democràcia. A partir de la teoria de l'agenda, la representació política i els estudis de les xarxes socials, Q-Dem analitza de manera comprensiva els patrons d'atenció dels problemes i les estratègies comunicatives dels parlamentaris i les parlamentàries a les xarxes socials a diversos països. L'objectiu és explicar en quines condicions les xarxes socials són un escenari polític en què les elits polítiques centren la seva atenció en qüestions polítiques o de contingut privat; si contribueixen a promoure la manca de civisme, centrant-se en campanyes negatives, i mostrant manca de voluntat per comprometre's en el debat polític. També analitzem les condicions en les quals els representants polítics prioritzen els temes que corresponen a les preferències dels seus electors i si hi ha diferències en els temes a què presten atenció els diputats i diputades.

XARXES SOCIALS

Les xarxes socials s'han convertit en un espai de l’arena política on els diputats i diputades han de prioritzar temes. En aquest sentit, Q-Dem busca entendre en quina mesura hi ha una congruència entre les qüestions abordades a les xarxes socials i les que aquests representants porten als parlaments, analitzant també el possible efecte de les variables individuals. Aquesta mena d'estudis pot donar algunes respostes sobre els efectes de les xarxes socials als sistemes representatius i ajudar a entendre en quina mesura hi ha una bretxa entre l'agenda parlamentària i l'existent a les xarxes socials.