ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA

La mitjana de vots positius dels partits de l'oposició als decrets llei i
lleis orgàniques cau del 85% al 45% entre les legislatures de
Zapatero i Rajoy

El percentatge de projectes de llei sobre els quals es presenten
esmenes a la totalitat incrementa del 25% al 60% entre les
legislatures de Zapatero i Rajoy

La majoria de les normes amb rang de llei que s'aproven a Espanya
d’ençà del 2016 són decrets llei. El 2016, aquest percentatge va
ser del 70%

Entre el 1996 i el 2019, IU/UP i CiU són els grups que més esmenes
legislatives proposen (una mitjana de 22 i 21 per projecte) i CC i
el PNB, els que menys (6 i 9, respectivament)

Entre el 1996 i el 2019, durant el govern de majoria absoluta de
Rajoy, és quan els grups parlamentaris proposen un nombre
més gran d'esmenes als projectes de llei

A les esmenes parlamentàries s'esmenta poc els grups d'interès.
Aquestes esmenes són realitzades majoritàriament pels grups
parlamentaris amb menor representació al Congrés

Pocs grups d'interès contacten quotidianament amb els grups
parlamentaris per proposar en esmenes a les iniciatives
legislatives. La majoria contacta només als grups amb més
representativitat al Congrés i en relació amb una única
iniciativa legislativa.

ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA

Les institucions determinen els objectius i les estratègies dels actors del sistema polítics. Q-Dem desenvolupa dades i informes que permeten analitzar l'impacte de factors institucionals a l'activitat dels membres del Parlament i del Govern a nivell nacional i subnacional. Hi ha límits al nombre i tipus de preguntes que cada grup parlamentari pot introduir en sessió de control? Fins a quin punt la divisió del treball en comissions parlamentàries afecta la productivitat dels diputats i les diputades? Com s'organitzen les compareixences dels grups d'interès a les comissions parlamentàries? Hi ha algun límit quant a l'extensió dels discursos del president del govern?

ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA

Q-Dem desenvolupa dades i informació sobre com les característiques socioeconòmiques de les elits polítiques --gènere, classe social, nivell educatiu, tipus d'estudis, seniority, vulnerabilitat electoral-- determinen la dinàmica de l'agenda i la qualitat de la representació política. Hi ha diferències en els temes que homes i dones consideren prioritaris? Fins a quin punt les elits econòmiques tenen en compte les idees i maneres d'entendre els problemes de les persones amb menys recursos? Quins temes prioritzen els diputats més consolidats, i que ocupen llocs de responsabilitat al partit polític a les xarxes socials?

ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA

Q-Dem analitza les pautes de priorització de problemes dels membres del parlament des de la consolidació de la democràcia fins avui. Una part dels membres de Q-Dem analitzen el comportament parlamentari dels partits polítics i les condicions en les quals és més probable que predomini el consens o la confrontació parlamentària. Per això, tenim en compte l'impacte de factors institucionals, com el tipus de govern, però també contextuals, com l'efecte de la crisi econòmica. Parem especial atenció als canvis en el comportament dels partits majoritaris, amb aspiracions de govern, i els partits minoritaris, exclosos dels cercles de poder i més disposats a dur a terme una oposició comprometedora. Per això Q-Dem ha desenvolupat bases de dades sobre el vot parlamentari (a lleis orgàniques i decrets llei) i les esmenes que es proposen als projectes de llei. Tots dos indicadors faciliten informació sobre la posició dels partits pel que fa a polítiques concretes. També permeten analitzar el procés de polarització creixent del debat polític.

ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA

Un dels objectius de Q-Dem és explicar la dinàmica de l'agenda política, és a dir, com i per què els actors del sistema polític prioritzen problemes en perspectiva comparada. Per això, Q-Dem ha creat bases de dades que permeten analitzar l'agenda del president i dels membres del govern, l'agenda dels grups parlamentaris, els diputats i diputades, els partits polítics i l'agenda de la premsa escrita a Espanya les darreres dècades. Aquestes bases de dades donen informació detallada sobre els problemes de què parla el president del govern als discursos d'investidura i els discursos sobre l’estat de la nació, les propostes legislatives del govern a partir dels projectes de llei, els temes que són objecte d'atenció a les sessions parlamentàries orientades a controlar l'acció del govern, les propostes legislatives dels grups parlamentaris, les notícies publicades a portada per El País i El Mundo i els problemes que els ciutadans identifiquen com a més importants (vegeu la secció de bases de dades per a més informació). A partir d'aquestes dades, analitzem qüestions relatives a la dinàmica de l'agenda, el comportament parlamentari i la representació política