Un dels nostres objectius és explicar fins a quin punt, com a conseqüència de la
delegació de competències en favor de la UE, poden les institucions comunitàr
ies
decidir sobre el contingut de les polítiques públiques que s
’
implementen a
Espanya.
Quines són les polítiques més europeïtzad
es
? Ha augmentat
el percentatge de lleis aprovades en el parlament espanyol i en els parl
aments
autonòmics que es decideixen a Brussel·les? Amb l
’
objectiu de respondre a
aquestes preguntes hem creat una base de dades sobre el contingut euro
peu de
totes les iniciatives legislatives introduïdes tant a nivell estatal com auton
òmic
(Catalunya), des de 1986 fins a l
’
actualitat.
Rendiment de Comptes i Control Democràtic
EUROPEÏTZACIÓ
En un context en què la U
ni
ó Europea
de
fineix de manera creixent el contingut
de les polítiques públiques, la falta de control parlamentari en rela
ció als
assumptes de la UE pot resultar en un afebliment dels mecanismes de rend
iment
de comptes i control democràtic. Si la delegació de competències ascendent va
acompanyada, com en el cas espanyol, d
’
un procés de descentralització política
en favor de les regions, la falta de mecanismes de participació suficients p
ot
debilitar els llaços que connecten els responsables de les polítiques
públiques
am
b els votants.
Ha incrementat l
’
activitat de control dels grups
parlamentaris sobre qüestions europees al mateix ritme que l
’
europeïtzació de l
’
agenda legislativa? En quines circumstàncies els partits autonòmics prioritze
n l
’
arena parlamentària estatal o autonòmica per a realitzar un control sobr
e les
polítiques i decisions que es prenen a Europa? Utilitzen els governs legisla
ció
secundària per complir amb els seus compromisos comunitaris, evitant així
tramitar i discutir determinats assumptes en l
’
arena parlamentària?
Europa en la Competició Política
EUROPEÏTZACIÓ
L
’
impacte del procés d
’
europeïtzació en la competició partidista s
’
ha analitzat
sobretot en l
’
àmbit electoral i tenint en compte com a principal variable
explicativa la posició dels partits en relació a la integració europea. No obs
tant, la
competició política no tan sols es produeix durant el període d
’
eleccions sinó
també durant la legislatura, en l
’
arena parlamentària. En quines circumstàncies
entren els assumptes europeus en l
’
agenda dels grups parlamentaris en països
com Espanya, en què no hi ha partits euroescèptics? Casos com l
’
espanyol
demostren que el procés d
’
europeïtzació imposa límits i restriccions als actors
polítics, alhora que crea també oportunitats per tal què aquests aconse
gueixin
els seus objectius. Els partits polítics poden, per exemple, introduir
preguntes de
control sobre assumptes europeus que siguin també del seu interès, am
b l
’
objectiu de donar-los una visibilitat en el debat polític que no obtindrien d
’
altra
manera. Poden, també, utilitzar un emmarcat europeu per a legitimar l
es seves
estratègies i decisions polítiques en relació a assumptes domèstics, com
demostra el procés independentista a Catalunya. Els partits també pode
n
utilitzar els assumptes europeus i les oportunitats creades pel sis
tema de
governança multinivell per dur a terme estratègies d
’
obtenció de crèdit (credit
taking) o la transferència de responsabilitats (blame shifting). L
’
estudi d
’
aquestes qüestions és especialment interessant en els països del su
d d
’
Europa,
on la crisi ha transformat els incentius dels partits per a introduir els assum
ptes
europeus en la seva agenda. Ha augmentat a Espanya, a causa de la cris
i econò
mica, el conflicte i el control sobre els assumptes europeus?
Cobertura mediàtica dels Assumptes Europeus
EUROPEÏTZACIÓ
L
’
estudi de la cobertura mediàtica dels assumptes europeus és important
perquè
els mitjans de comunicació són la font principal per a obtenir informació de q
uè
disposen els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques i les seve
s institucions. El
nostre objectiu és explicar en quines circumstàncies els assumptes europeus
entren a l
’
agenda mediàtica, fins a quin punt els mitjans influeixen en la
percepció dels ciutadans de la UE i també el seu impacte sobre el comportame
nt
dels parlamentaris.
La nostra anàlisi posa especial èmf
asi en l
’
impacte
de les conjuntures crítiques, com ara la crisi econòmica, les negociacions dels
pressupostos europeus o els processos d
’
ampliació de la unió, i en la capacitat de
les elits governamentals, els partits polítics, els sindicats, els gru
ps d
’
interès i els
moviments socials per a introduir els assumptes europeus en l
’
agenda política
nacional. L
’
objectiu és contribuir al coneixement sobre el funcionament dels
mitjans de comunicació, però també conèixer les condicions en què augmenta la
visibilitat o politització dels assumptes relacionats amb la Unió Europe
a.
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.