EUROPEÏTZACIÓ

EUROPEÏTZACIÓ

Un dels nostres objectius és explicar fins a quin punt, com a conseqüència de la delegació de competències en favor de la UE, poden les institucions comunitàr ies decidir sobre el contingut de les polítiques públiques que s ’ implementen a Espanya.

Quines són les polítiques més europeïtzad es ? Ha augmentat el percentatge de lleis aprovades en el parlament espanyol i en els parl aments autonòmics que es decideixen a Brussel·les? Amb l ’ objectiu de respondre a aquestes preguntes hem creat una base de dades sobre el contingut euro peu de totes les iniciatives legislatives introduïdes tant a nivell estatal com auton òmic (Catalunya), des de 1986 fins a l ’ actualitat.

EUROPEÏTZACIÓ

En un context en què la U ni ó Europea de fineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques, la falta de control parlamentari en rela ció als assumptes de la UE pot resultar en un afebliment dels mecanismes de rend iment de comptes i control democràtic. Si la delegació de competències ascendent va acompanyada, com en el cas espanyol, d ’ un procés de descentralització política en favor de les regions, la falta de mecanismes de participació suficients p ot debilitar els llaços que connecten els responsables de les polítiques públiques am b els votants.

Ha incrementat l ’ activitat de control dels grups parlamentaris sobre qüestions europees al mateix ritme que l ’ europeïtzació de l ’ agenda legislativa? En quines circumstàncies els partits autonòmics prioritze n l ’ arena parlamentària estatal o autonòmica per a realitzar un control sobr e les polítiques i decisions que es prenen a Europa? Utilitzen els governs legisla ció secundària per complir amb els seus compromisos comunitaris, evitant així tramitar i discutir determinats assumptes en l ’ arena parlamentària?

EUROPEÏTZACIÓ

L ’ impacte del procés d ’ europeïtzació en la competició partidista s ’ ha analitzat sobretot en l ’ àmbit electoral i tenint en compte com a principal variable explicativa la posició dels partits en relació a la integració europea. No obs tant, la competició política no tan sols es produeix durant el període d ’ eleccions sinó també durant la legislatura, en l ’ arena parlamentària. En quines circumstàncies entren els assumptes europeus en l ’ agenda dels grups parlamentaris en països com Espanya, en què no hi ha partits euroescèptics? Casos com l ’ espanyol demostren que el procés d ’ europeïtzació imposa límits i restriccions als actors polítics, alhora que crea també oportunitats per tal què aquests aconse gueixin els seus objectius. Els partits polítics poden, per exemple, introduir preguntes de control sobre assumptes europeus que siguin també del seu interès, am b l ’ objectiu de donar-los una visibilitat en el debat polític que no obtindrien d ’ altra manera. Poden, també, utilitzar un emmarcat europeu per a legitimar l es seves estratègies i decisions polítiques en relació a assumptes domèstics, com demostra el procés independentista a Catalunya. Els partits també pode n utilitzar els assumptes europeus i les oportunitats creades pel sis tema de governança multinivell per dur a terme estratègies d ’ obtenció de crèdit (credit taking) o la transferència de responsabilitats (blame shifting). L ’ estudi d ’ aquestes qüestions és especialment interessant en els països del su d d ’ Europa, on la crisi ha transformat els incentius dels partits per a introduir els assum ptes europeus en la seva agenda. Ha augmentat a Espanya, a causa de la cris i econò mica, el conflicte i el control sobre els assumptes europeus?

EUROPEÏTZACIÓ

L ’ estudi de la cobertura mediàtica dels assumptes europeus és important perquè els mitjans de comunicació són la font principal per a obtenir informació de q uè disposen els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques i les seve s institucions. El nostre objectiu és explicar en quines circumstàncies els assumptes europeus entren a l ’ agenda mediàtica, fins a quin punt els mitjans influeixen en la percepció dels ciutadans de la UE i també el seu impacte sobre el comportame nt dels parlamentaris.

La nostra anàlisi posa especial èmf asi en l ’ impacte de les conjuntures crítiques, com ara la crisi econòmica, les negociacions dels pressupostos europeus o els processos d ’ ampliació de la unió, i en la capacitat de les elits governamentals, els partits polítics, els sindicats, els gru ps d ’ interès i els moviments socials per a introduir els assumptes europeus en l ’ agenda política nacional. L ’ objectiu és contribuir al coneixement sobre el funcionament dels mitjans de comunicació, però també conèixer les condicions en què augmenta la visibilitat o politització dels assumptes relacionats amb la Unió Europe a.