EUROPEÏTZACIÓ

Més del 40% de les lleis aprovades al parlament espanyol d’ençà del 1986 es defineixen totalment o parcialment a Brussel·les. Durant la crisi econòmica, aquest percentatge es va situar entre el 60% i el 70% del total.

L'activitat de control parlamentari sobre els afers europeus no ha augmentat al mateix ritme que l'europeïtzació de l'agenda legislativa: només l'11% de preguntes de control fan referència a Europa.

Més del 70% de les preguntes orals amb contingut europeu que introdueixen els partits autonòmics al Congrés tenen com a objectiu donar visibilitat als interessos de les seves regions.

Al debat d'investidura del 2015 al Parlament de Catalunya 7 de cada 10 referències a Europa estan relacionades amb el procés independentista.

EUROPEÏTZACIÓ

Un dels nostres objectius és explicar fins a quin punt, com a conseqüència de la delegació de competències a favor de la UE, són les institucions comunitàries les que decideixen el contingut de les polítiques públiques que s'implementen a Espanya. Quines són les polítiques més europeïtzades? Ha augmentat el percentatge de lleis aprovades al parlament espanyol i als parlaments autonòmics que es decideixen a Brussel·les? Amb l'objectiu de respondre aquestes preguntes hem creat bases de dades sobre el contingut europeu de totes les iniciatives legislatives introduïdes tant a nivell estatal com autonòmic (Catalunya), des del 1986 fins a l'actualitat.

EUROPEÏTZACIÓ

En un context en què la UE defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques, la manca de control parlamentari sobre els assumptes relacionats amb la UE pot resultar en un debilitament dels mecanismes de rendició de comptes i control democràtic. Si la delegació de competències cap amunt va acompanyada, com a Espanya, d'un procés de descentralització política a favor de les regions, si aquestes no disposen de mecanismes de participació suficients, també es poden afeblir els llaços que connecten els responsables de les polítiques amb els votants.

L’activitat de control dels grups parlamentaris sobre les qüestions europees s’ha incrementat al mateix ritme que l’europeïtzació de l’agenda legislativa? En quines circumstàncies els partits autonòmics prioritzen l’arena parlamentària estatal o l'autonòmica per fer un control sobre les polítiques i decisions que es prenen a Europa? Els governs utilitzen la legislació secundària per complir els seus compromisos comunitaris, evitant el pas i la discussió de certs assumptes a l’arena parlamentària?

EUROPEÏTZACIÓ

L'impacte del procés d'europeïtzació a la competició partidista s'ha analitzat principalment en l'àmbit electoral i tenint en compte com a variable explicativa principal la posició dels partits sobre la integració europea. Tot i això, la competició política no té lloc només durant les eleccions sinó també al llarg de la legislatura, a l’arena parlamentària. En quines circumstàncies els assumptes europeus entren a l'agenda dels grups parlamentaris a països com Espanya, on no hi ha partits euroescèptics? Casos com l'espanyol demostren que el procés d'europeïtzació imposa límits i restriccions als actors polítics, però també crea oportunitats perquè aquests aconsegueixin els seus objectius. Per exemple, els partits poden introduir preguntes de control sobre assumptes europeus amb l'objectiu de donar visibilitat a assumptes que són del seu interès i que altrament passarien desapercebuts en el debat polític.

Poden fer servir un emmarcat europeu per legitimar les seves estratègies i decisions polítiques en relació amb afers domèstics, com demostra el procés independentista a Catalunya. Els partits també poden utilitzar els afers europeus i les oportunitats creades pel sistema de governança multinivell per dur a terme estratègies d'obtenció de reconeixement (credit taking) i transferència de responsabilitats (blame shifting). L'estudi d'aquesta qüestió és especialment interessant als països del sud d'Europa on la crisi ha transformat els incentius dels partits per introduir els assumptes europeus a l'agenda.