AGENDA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Els mitjans de comunicació determinen l'agenda de les sessions
de control dels grups parlamentaris a l'oposició.

Les referències als temes de política exterior en els discursos del
president del govern cauen exponencialment a la darrera
dècada fins a ocupar menys del 5% del discurs.

Les persones que s'informen a través de mitjans de comunicació
tradicionals, com ara premsa escrita o canals de televisió
amb processos de producció de notícies molt
professionalitzats, solen tenir un coneixement de la realitat
política més gran que altres consumidors de notícies.

Els mitjans digitals tenen un pes més gran en les dietes
informatives dels espanyols que en les dels ciutadans de la
majoria de països del centre i del nord d'Europa. Tot i això, la
contribució dels mitjans digitals espanyols a nivells de
coneixement polític és menor que la dels mitjans digitals en
aquests països.

Els individus que s'exposen a dietes informatives políticament
diverses solen participar més que els que s'informen a través
de mitjans afins.

AGENDA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Q-Dem estudia fins a quin punt l'agenda i els continguts dels principals mitjans de comunicació a Espanya afecten les preferències, el coneixement i el comportament polítics de la ciutadania. Ho fa comparant nivells i patrons d’exposició a diferents tipus de mitjans (partidistes, alternatius, públics, digitals) a Espanya amb altres realitats europees, així com analitzant la contribució de diferents dietes informatives a nivells de coneixement i participació política.

AGENDA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Un dels objectius de Q-Dem és explicar la interrelació entre l’agenda política i l’agenda dels mitjans de comunicació. Això implica analitzar en quines condicions la premsa escrita determina les pautes de priorització de problemes de la ciutadania, dels membres del govern i dels representants polítics a l’arena parlamentària. De la mateixa manera, Q-Dem analitza la capacitat de les elits polítiques d'influir en els temes que apareixen a les portades de la premsa escrita. Les anàlisis realitzades fins ara demostren que les portades dels principals mitjans de comunicació a Espanya ens parlen de pocs problemes (bàsicament els relacionats amb la gestió del govern, els escàndols polítics de corrupció, els partits polítics i l’atur) i quan ho fan, ens donen una visió esbiaixada a favor dels seus aliats ideològics; de la mateixa manera, demostrem que els parlamentaris segueixen els mitjans de comunicació amb més intensitat quan són a l'oposició, i en especial sobre temes que generen conflicte, per tal d'atacar els seus adversaris polítics. Les dades generades per Q-Dem permeten identificar de quins temes ens informen les portades d'El País i El Mundo d’ençà del 1996.